Deu ser que sóc de lletres que necessito tant dels símbols, o pot-ser acabaré descobrint que soc jo el romàntic i no els que m’envolten.
Allargo el braç com cada matí, i amb la mà, vaig resseguint l’escalfor que has deixat als llençols, gairebé dibuixant el teu cos nu al meu costat encara. De fons el soroll de l’aigua de la dutxa i del petit i atrotinat calefactor que funciona a tot drap. Al pis de dalt la casa sempre ha estat més freda. M’encanta el moment, llisco sota del llençol i inspiro profundament per impregnar-me del teu aroma...Uns segons més gaudint amb el sentits. Apa vine a la dutxa!... D’un salt soc fora del llit. Una dutxa rapida i baixo a la cuina a preparar els esmorzars... Haure de despertar a les nenes...Bon dia cor meu...bon dia papa. A la petita la deixarem dormint al bressol fins que tu baixis per a vestir-la. Cafè, llet amb cacau i biberó com cada matí. Et sento baixar per l’escala com cada matí saludant amb un bon dia i repartint petons. A les nostres princeses. Bon dia “amormeu”. Però ja fa dies que no et sento baixar l’escala i tot just puc recordar el teu aroma perfumant la nostra cambra. Em pregunto que ha passat per que s’han esvaït de sobte les nostres petites felicitats quotidianes.
El nostre somni volava amb les fràgils ales d'una papallona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada