No voldria fer-me pesat. Però em veig en el deure d’insistir en la saviesa extraordinària que els petits ens demostren.
Mira papa tu saps quin son aquells dos estels?... Te, aguanta’m la bossa de dansa...
Doncs si, em penso que l’un és venus i l’altre... em penso que júpiter. En realitat són dos planetes.
I és veuen tant petits perquè són molt lluny veritat?
Exactament...
Deuen tenir molta llum per poder-los veure des d’aquí doncs...
Si noia, però pensa que no tenen llum pròpia que la llum que veiem és el reflex del sol...
Ja! perquè llum en tenen els estels i aquests dos són planetes...
Si senyora, així mateix.
Mira papa tu fes el que jo faig... D’acord. Tanca un ull i allargues el braç... i ara tanques els dits al voltant del puntet de llum...va!, prova!. Ja veuràs com sembla que els pots agafar...
Em vaig recordat a mi mateix i segur que us hi recordeu ara en aquesta situació, fa uns anyets ja.
Una cosa molt simple, us ho recomano, qualsevol nit és bona per a anar a caçar estels. Agafats de la mà d’algú que t’estimes de debò.
Au Papa anem!. Torna’m la bossa de dansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada