A la fi el fabricant de titelles va decidir escriure la seva historia .
Encara no sabia massa el que volia que la gent conegués de totes les veritats absolutes que havia anat acumulant tant i tant de temps dins la seva anima .
Així que començaria per despullar el seu esperit:
...He estat fabricant de titelles durant gran part de la meva vida. He construït titelles, objectes fantàstics que han fet sentir coses meravelloses a aquells que els miraven. En algunes ocasions he fet riure o he fet plorar a petits i grans i també he estat capaç de fer sentir coses terribles. Ara per ara però, el meu esperit experimenta encara la mateixa sensació de buidor de solitud de desesperança.
En ocasions crec que mai no he creat cap criatura verdaderament meravellosa que el que sento, és la buidor d’un artista que sap que cap de les seves creacions passaran a formar part de l’art en majúscula, Aquell art que en tantes ocasions he intuït en observar un quadre, una escultura o llegint un llibre o gaudint de la musica o del teatre, etc...
El fabricant de titelles se sap un artesà, un artista pràctic, pragmàtic que coneix sobradament el seu ofici, encara que sense pretensions. És portador de uns coneixement gairebé ancestrals que ha anat absorbint d’ací i d’allà. Conscient de fins on arriba la seva tècnica no gosa anomenar-se artista doncs creu que l’artista, és un creador únic que aporta una visió original del món, que és capaç de desmuntar i reconstruir el que l’envolta, capaç de inventar un llenguatge propi i el més important de tot, capaç de transmetre aquest llenguatge a aquell que l’admira.
...He estat fabricant de mentires durant gran part de la meva vida, mentires que m’han permès explicar histories reals sense témer l’enuig de les persones que les havien viscudes en realitat. Soc i em sento descendent del bufó del rei al que li es permès de riure i fer escarni de tot el que és sagrat i que mai tem la ira del dignatari perquè se sap defensat per la tradició burleta del seu ofici.
El fabricant de titelles te una intuïció que tragina des que de molt jove decidí dedicar-se al ofici de construir il•lusions de qualsevol tipus forma o material. Creu que hi ha una capseta dins la seva anima inquieta on deu haver guardada una idea que encara mai ningú no ha tingut. Quan pensa això no pot evitar pensar en un altre ofici, en el de perfumista, que desprès de molt perfums i molt de temps per fi un dia troba una fragància única que fa gaudir als altres per sempre mes
