De vegades, els més petits son capaços de fer-nos reflexions que ens sorprenen per la seva senzillesa, per la seva obvietat, instintives, com sortides d’una saviesa ancestral. Genètica?.
Cada matí, si la feina no m’ha fet marxar de matinada, acompanyo a la meva filla gran a l’escola. No és massa habitual que no haguem de córrer per no arribar tard. Així que avui, no era com cada matí al cotxe de camí cap a Lleida, escoltant la mateixa emissora, com cada matí. El fet de la tranquil·litat horària, segurament ha contribuït a que tingues ganes d’explicar-me una cosa.
Papa!. L’altre dia vaig veure una disfressa de les ” Monster High”(com no!) que valia dotze euros i cinquant cèntims. Que barata... Li he dit sense més importància. No, jo la trobo cara...Ha estat la seva resposta. I on l’has vist?, a uns “chinos”!... No, a una botiga normal... em deia amb aparent innocència... Una botiga d’internet? Pregunto jo, sabedor que aquest carnestoltes passat ella i la seva mare, van mirar disfresses on-line...
No papa, no!, del món real...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada